Qui mou els fils de Telecinco?

Telecinco és el canal de televisió més vist de l’Estat espanyol, amb una audiència mitjana del 14’4% de share. Aquesta cadena, malgrat ser la més vista d’Espanya durant anys, és sovint criticada pels continguts que emet, els quals molts cops es titllen de telebrossa (programes com ara Gran Hermano o Sálvame). Però qui ha al darrere de Telecinco?

Telecinco està gestionat pel grup de comunicació Mediaset España Comuniación, el qual també opera amb altres cadenes de televisió com ara Cuatro, Factoría de Ficción, Boing, Divinity i Energy. Aquest grup mediàtic, al seu torn, forma part de l’empresa italiana Mediaset, controlada pel holding Fininvest, propietat de l’expresident italià Silvio Berlusconi.

Què és Fininvest?

El Gruppo Fininvest és un dels grups financers més importants de tot Itàlia. Es tracta d’un holding focalitzat principalment en el món de la comunicació però també en l’entreteniment. La influència d’aquest grup al panorama socioeconòmic i sociopolític italians és cabdal, ja que les empreses que en formen part són punteres de cadascun dels seus àmbits a Itàlia. Així doncs, Fininvest controla el grup de comunicació Mediaset, el grup editorial Mondadori (que és, de fet, la major casa editorial del país),  la Banca Mediolanum (n’és accionista majoritari), el club de futbol A.C.Milan i el Teatro Manzoni (un teatre de Milà).

Actualment i des del 2005, el grup està presidit per Marina Berlusconi, filla del fundador del grup, Silvio Berlusconi. Fininvest cotitza a la borsa de Milà i té un capital social d’uns 5.752,3 milions d’euros. Des dels seus inicis, Berlusconi va concebre el projecte de Fininvest com una manera de fer molts beneficis econòmics, per això no és d’estranyar que els mitjans de comunicació del grup busquin una fórmula per atraure el major públic possible, no sempre centrant-se en els criteris periodístics. De fet, Mediaset posseeix una productora de cinema (Medusa), i és que aquest grup mediàtic està enfocat a l’entreteniment sobretot.

Mediaset España Comunicación

Tot i que Mediaset és l’accionista majoritari d’aquest grup amb un 41.2% de les accions, el Grupo PRISA n’és el segon accionista més important amb un 13.65% de les accions. Aquest grup, a banda dels canals de televisió ja esmentats, també gestiona l’agència de notícies Atlas, l’empresa de gestió publicitària Publiespaña i la productora audiovisual Telecinco Cinema.

Així doncs, Telecinco, la cadena més vista d’Espanya, forma part del grup empresarial més important d’Itàlia, el qual “domina” el panorama sociopolític del país, tenint sota la seva propietat el grup editorial més important, el grup audiovisual més important i, fins i tot, un dels equips de futbol més seguits d’Itàlia.

La dictadura del clic

La premsa escrita està en crisi. Encara no s'ha trobat un model viable basat en Internet, però de moment els mitjans reben ingressos en funció del trànsit que generin els seus continguts. Aquesta dictadura del "clic" ha provocat que les peces que més es promocionen a través de la xarxa (sobretot xarxes socials) molts cops obviïn l’interès periodístic i vagin més enfocades al sensacionalisme només per guanyar més visites.

Un exemple paradigmàtic és el diari La Vanguardia, on les diferències entre la seva edició en paper, la plana web i les xarxes socials són abismals. Si bé és cert que en els últims temps el diari ha anat incorporant més peces a la secció “Tendències” de la versió impresa, en les xarxes socials aquest contingut n’ocupa el lloc més destacat, amb diferència. Hi dominen notícies com aquesta:

És curiós, a més, veure com la plana web no dóna tanta importància a aquests continguts; en la portada online es destaquen sobretot les notícies de política i internacional. Les peces que generen trànsit a les xarxes socials no apareixen en un lloc destacat de la web. Per què? Segurament perquè els dos tipus de notícies van enfocats a un públic molt diferent.

Els usuaris habituals de les xarxes socials són joves, que se senten més atrets per notícies de tendències que de política; en canvi, un usuari que entra expressament al lloc web d’un diari és algú preocupat per les notícies, per assabentar-se d’allò més important que està passant al món, per tant buscarà les notícies d’internacional, economia i política abans que les de societat.

Però fins a quin punt és una bona estratègia? Els joves estan adquirint l’hàbit de consumir informació via Facebook o Twitter, i si els mitjans de comunicació de referència només emeten notícies “virals” a través d’aquestes plataformes, estaran creant una generació desinformada. La primera generació que pot utilitzar Internet, una eina capaç de connectar tot el món en un clic, per informar-se, acabarà sent la generació més desinformada per la dictadura del clic als mitjans de comunicació.

Un altre exemple és veure com el dia que es va saber que presumptament Ikea havia defraudat 1.000 milions d’euros en impostos, el diari publica que l’empresa també s’ha mullat en favor dels homosexuals. No és que no sigui una notícia, però pels seguidors de les xarxes socials Ikea només es converteix en una defensora dels drets de les parelles homosexuals, i no una empresa que evadeix impostos.

I així cada dia, al marge de les hard news, les xarxes socials dels principals mitjans (perquè no és només La Vanguardia, sinó també diaris tan reconeguts com El País publiquen notícies de l’estil de “San Valentín salvaje: costumbres amorosas de los animales” als seus perfils de Facebook i Twitter, sempre acompanyats d’una fotografia simpàtica que provoca que l’usuari vulgui saber-ne més) s’estan omplint de notícies “virals” per guanyar visites, arribant a punts insospitats com no acabar d’explicar ben bé res al titular perquè l’internauta hagi d’entrar a la notícia per saber de què va.